Un altre Full de Ruta pel Procés Constituent

(descàrrega PDF)

I.- Introducció

Les Tesis Polítiques i Propostes de Treball constitueixen una altra versió del Full de Ruta del Procés aprovat pel Grup Promotor (GP) del 20/12/2014, que considerem poc adequat a la situació.

Per mitjà d’aquest document, volem donar a conèixer el nostre desacord amb la tesi que diu: [Obrir un procés constituent] “és un procés que és tan compatible amb un horitzó independentista com amb un que no ho sigui” (línies 61 i 62). En canvi, nosaltres defensem que, en la situació política actual, per assegurar que s’obri un procés constituent hem de treballar per tal que el 27S hi hagi una majoria de vots i d’escons a favor de la independència. Malgrat que la diferència se centra en un sol punt, creiem que se’n deriva una orientació política i de treball notablement diferent, en especial amb el que es diu a les línies 92 a 98.

En aquest text no entrem, com tampoc no ho fan les Tesis Polítiques, en si ens hem de presentar o no a les eleccions del 27S, o amb qui ho hauríem de fer. Perquè és una qüestió que ha d’estar subordinada als objectius que fixin les Tesis Polítiques i perquè hi poden haver canvis en les posicions de les diferents forces polítiques, en particular després de les eleccions municipals.

II.- El context polític

Si el 27S hi ha eleccions avançades tindran un doble caràcter: 1) un de plebiscitari per saber si hi ha un mandat popular per la independència i per a l‘obertura d’un procés constituent; 2) i un altre d’eleccions ordinàries: determinar qui governa i amb quin programa.

1 a) El caràcter plebiscitari no és una invenció de Mas i Junqueres, sinó una exigència de la immensa majoria del poble de Catalunya mobilitzat a favor del dret a decidir, que constitueix un dels moviments democràtics de masses més importants d’Europa. Ja abans del 9N, el moviment, per mitjà de l’ANC i Òmnium, va reclamar la convocatòria d’eleccions autonòmiques en un termini de tres mesos com una forma alternativa (prevista ja pel Consell de Transició Nacional) de realitzar la consulta prohibida. La idea era prou senzilla: obtenir en les eleccions una majoria significativa a favor de la independència i un compromís per a fer-la efectiva en la pròxima legislatura, aspectes que haurien de quedar reflectits en els programes dels partits sobiranistes..

Per considerar que ha guanyat la independència farà falta una majoria absoluta de diputats, però també la majoria absoluta de vots per ta tal d’assimilar els resultats de les eleccions a un referèndum (on es compten tots els vots, un a un). Aquesta segona és la part més difícil.

En aquest triomf hi poden estar interessades no solament les persones favorables a què Catalunya sigui un estat independent, sinó també aquelles altres que qüestionen el marc de la Transició del 78, de la qual la “indissoluble unitat de la nació espanyola” n’és una peça fonamental, i que preferirien una solució que mantingués algun tipus de lligams amb l’estat espanyol (federal, confederal o d’estat associat), però que veuen que aquestes opcions estan totalment bloquejades en l’actual context polític i constitucional espanyol, i que molt difícilment poden deixar d’estar-ho en un futur a curt i mitjà termini.

1 b) Segons si s’assoleix o no la majoria d’escons i de vots per la independència les dinàmiques que s’obriran seran molt diferents:

  1. En cas de guanyar el Sí a la independència:

a) el moviment pel dret a decidir en sortiria molt reforçat.

b) seria obligada l’obertura d’un procés constituent, tot i que podria estar en discussió si ha de ser de manera immediata, com volem nosaltres, o per a la següent legislatura, com pretén Mas, i si aquest procés constituent ha de ser fet des de baix amb la participació popular, com demanem des del Procés, o no.

c) el govern del PP no reconeixeria el resultat i segurament prendria mesures repressives, però amb aquesta actuació la crisi política de l’Estat espanyol s’incrementaria qualitativament i els resultats del 27S no podrien ser ignorats en el procés de les eleccions estatals (especialment si les forces partidàries d’un canvi real, no cosmètic, tinguessin molt bons resultats).

  1. En cas de no guanyar el Sí a la independència (tot i que els partidaris explícits del No no aconsegueixin la majoria):

a) es produirà una desfeta del moviment pel dret a decidir.

b) l’obertura d’un procés constituent serà molt improbable, perquè les dues forces majoritàries que ara hi són favorables (CDC i ERC) el lliguen explícitament a la independència i les que el poden seguir defensant (CUP, Procés Constituent i, en el millor dels casos, ICV-EUiA) no es probable que sumin majoria.

c) de cara a les eleccions generals és previsible l’increment de propostes de terceres vies, reformes constitucionals descafeïnades o processos constituents únicament de caràcter estatal, sense cap reconeixement de Catalunya com a subjecte polític sobirà.

1 c) En consonància amb el que més amunt hem dit la nostra posició a les eleccions del 27S hauria de ser tant clara i definida com ho va ser el Sí-Sí en la consulta del 9N.

Les candidatures a les quals els hi puguem donar suport (o bé hi participem) hauran de tenir, a més d’un programa de transformació política, econòmica i social en la línia del nostre decàleg, el compromís explícit amb una doble definició ben clara: a favor de la independència de Catalunya i a favor que aquesta independència s’intenti fer efectiva en la pròxima legislatura.

Aquesta formulació presenta diferents avantatges en relació a fórmules més ambigües, com la que apareix en el document del GP esmentat:

a) no quedarà cap ombra de dubte que els resultats d’aquesta candidatura han de computar-se conjuntament amb les del bloc independentista.

b) obrirà pas (si el resultat plebiscitari surt positiu) a l’inici d’un procés constituent que haurà d’abastar tots els temes, també aquells que estan reservats per a estats independents (polítiques immigratòries, tractats internacionals, permanència a l’OTAN, etc.)

El Procés Constituent defensarà que aquest procés constituent s’obri immediatament després del 27S i tingui una dinàmica participativa i democràtica; una de les virtuts d’aquesta proposta és la possibilitat d’incorporar al procés de definició del nou estat a molta gent que no hagi votat per la independència.

2) Qui ha de governar i amb quin programa serà la segona component de les eleccions del 27S, tal com passa en totes les eleccions. Per això era inacceptable la llista única “de país” que proposava Mas, perquè suposava un aval a la seva persona i a la seva política contrària a les classes populars. Ara ja està clar que hi haurà diverses llistes i que cada una d’elles haurà de pronunciar-se sobre si dona suport a la independència (o no) i sobre el programa de govern que cal posar en marxa (tant si la legislatura és de 18 mesos com més llarga).

Cal impulsar un canvi de rumb radical en el govern de Catalunya des de l’endemà mateix de les eleccions i per això fa falta una altra majoria i una altra política. En això no hi ha diferències amb el full de ruta aprovat pel GP i ens dispensa de desenvolupar-ho més.

Però sí cal remarcar que estem en una conjuntura més favorable que temps enrere per defensar la necessitat que l’eix nacional i el social vagin junts, que no es dissociïn (ni tan sols en el temps) com a condició de què molts indecisos, especialment nombrosos a les classes populars, se sumin al procés per la independència i la construcció des de baix del país que necessitem i volem.

Joan Fradera (Horta-Guinardó), Lluís Vila (Horta-Guinardó), Martí Caussa (Sants-Montjuïc-Les Corts)

Barcelona, 14 de febrer de 2015

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s