Crida per la independència rupturista i el canvi social

(descàrrega PDF)

Aquest manifest es va enviar oficialment a través de la llista del Grup Promotor del Procés Constituent per portar-ho a debat a totes les assemblees

Per què aquest manifest?

Moltes persones, més de 47.000, vàrem decidir adherir-nos al Procés Constituent de Catalunya (a partir d’ara PrC) just després d’haver llegit, i d’haver fet nostre, el Manifest fundacional de la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres. D’aleshores ençà, hem anat treballant i pensant, des de les diferents assemblees en què s’ha anat estructurant el moviment, en com materialitzar les propostes que han de fer possible la construcció col·lectiva del model de país que volem i necessitem, i que  s’esbossaven en el Manifest.

Avui, però, després de més de dos anys de dedicació a les tasques del PrC, som molts els qui ens trobem en una situació de desconcert causada, en primer lloc, per haver constatat que la Coordinadora s’ha anat convertint en una mena de comissió política ─anant més enllà de la seva funció executiva─, des de la qual s’han anat dirigint els posicionaments polítics del PrC en detriment del paper protagonista que haurien de tenir les assemblees, i també pel canvi de rumb que el nou full de ruta ha introduït en el nostre moviment. Aquest nou full de ruta proposa endegar un procés constituent a Catalunya sense haver fet prèviament una declaració d’independència, i posposant aquesta decisió per prendre-la al final del procés. Això ens provoca encara més desconcert, atès que estem convençuts que sense independència no hi ha cap possibilitat de posar en marxa un procés que elabori una Constitució sobirana per a Catalunya, que no estigui sotmesa ni vinculada a cap altra de rang superior, i que no es vegi condicionada en el seu desenvolupament futur per decisions que puguin prendre instàncies jurídiques de fora de Catalunya considerades de rang superior (les de l’Estat espanyol) que la desvirtuïn o la limitin. Estem igualment convençuts del fet que sense independència no es podrà endegar cap pla de rescat ciutadà, ni es podran introduir els canvis socials rupturistes que contempla el nostre Manifest fundacional, ni es podrà plantejar en el futur cap debat, fonamentat en el respecte a la nostra llibertat i sobirania, sobre si volem o no federar-nos amb altres territoris (Països Catalans) o bé confederar-nos amb altres estats.

És per aquesta preocupació compartida que ens hem anat trobant i reunint un grup cada vegada més nombrós de membres del PrC, i que hem elaborat per consens aquest manifest. Ara us l’adrecem amb la intenció de donar-vos a conèixer el nostre posicionament i, alhora, per demanar-vos, si hi esteu d’acord, que doneu suport a Constituents per  la independència rupturista i el canvi social i hi participeu.

Què volem expressar amb el manifest?

1. A la segona Assemblea General del Procés Constituent (14/03/2015), un grup important de persones vam votar favorablement dues esmenes que, en síntesi, plantejaven:

─ Que el 27S se celebrin unes eleccions que cal que prenguin un caràcter plebiscitari i constituent, i que siguin considerades com una segona volta del 9N.

I que s’estableixin com a objectius centrals a aconseguir en aquestes eleccions que hi hagi una majoria de vots a favor de:

─ La independència de Catalunya i la proclamació de la República Catalana Independent.

─ L’obertura d’un procés constituent català rupturista, democràtic i participatiu.

─ L’aplicació immediata d’un pla de rescat ciutadà.

Aquesta posició va obtenir 96 vots a favor (37,5%), 124 contra (48,4%) i 36 abstencions (14%).

2. La diferència principal amb la posició que va resultar majoritària a l’Assemblea és que aquella no està d’acord en defensar explícitament la independència en les eleccions del 27S ni en què tinguin un caràcter plebiscitari.

Considerem que aquesta posició que posposa la independència, iniciada per la Coordinadora després del 9N, és una alteració important del full de ruta que hem seguit el PrC fins el 9N, on vàrem defensar i votar Sí-Sí, i que si s’acabés imposant faria inviable obrir realment un procés constituent, perquè sense l’acte de sobirania que representa la declaració d’independència no hi haurà trencament amb la legalitat espanyola i no serà possible posar en marxa un procés constituent que elabori una Constitució sobirana, ni donar resposta a la necessitat de canvis socials, polítics i econòmics, en profunditat, que reclama la gran majoria de la ciutadania, sigui o no sigui independentista.

3. En el Manifest fundacional del PrC, l’objectiu era la convocatòria d’un procés constituent per definir el model d’estat (volíem una República Catalana) i l’ordenació socioeconòmica (l’expressàvem en 10 punts). L’eina, “una candidatura unitària el més àmplia possible a les properes eleccions al Parlament”. Però fins ara no s’ha pogut avançar ni un pas en la seva construcció.

Fins a l’Assemblea General, l’única explicació lògica que trobàvem en la insistència en una candidatura que no defensés explícitament la independència, però sí un procés constituent català després del 27S, era que es tenia l’esperança que Podem ho acceptés. Cosa que no s’ha produït i que nosaltres considerem molt improbable.

Quan només havien passat dues setmanes de l’Assemblea General s’ha anunciat a la coordinadora en funcions que alguns dels seus membres més coneguts podrien anar a les llistes de Podem, que es prepara un document defensant que el PrC no s’ha de presentar a les eleccions del 27S ni donar suport a cap candidatura, i que totes les persones del moviment tenen llibertat per fer el que creguin més convenient. Considerem que, si això fos així, aquesta proposta seria un error polític de grans dimensions, comportaria una actitud poc respectuosa amb la democràcia, i que les seves conseqüències podrien dur a la desaparició del Procés Constituent.

4. Nosaltres plantegem que cal continuar posant els objectius fundacionals del PrC en el centre de la nostra activitat, i que ara les eines més adients per aconseguir-los són: defensar que el 27S sigui la segona volta del 9N, treballar perquè l’opció de la independència sigui majoritària, i construir el bloc més ampli possible que defensi l’aplicació immediata d’un pla de rescat ciutadà i l’inici d’un procés constituent rupturista, democràtic i popular.

Probablement, la candidatura que defensi aquest plantejament no serà tan àmpliament unitària com la què havíem proposat inicialment, però aquesta s’ha anat demostrant impossible. I en aquestes condicions el més adequat no és continuar insistint-hi, sinó reforçar l’opció que defensi uns objectius més propers, i en aquest sentit no veiem cap altra opció que s’identifiqui més amb els objectius del PrC que l’espai Per la ruptura.

Entenem que això es pot fer de tres maneres que, de menor a major intensitat, són:

─ Donant suport a aquell espai polític que coincideixi en els seus plantejaments amb els objectius fundacionals del PrC i amb l’ús de les eines adients per aconseguir-los. I per a nosaltres, tal com ja hem esmentat, és l’espai Per la ruptura.

─ Participant en la seva construcció a nivell de barris, pobles i ciutats.

─ Formant part de la llista electoral per al 27S.

Nosaltres defensem que el PrC hauria d’assumir els dos primers punts i mantenim obert el debat sobre el tercer (formar part o no de la llista electoral). L’Assemblea General Extraordinària és sobirana i hauria de decidir sobre els tres punts.

Per contra, no contemplem la possibilitat que el PrC no es pronunciï sobre què cal fer el 27S o que no doni cap tipus de suport a cap candidatura, o que es consideri que totes les opcions són igual de vàlides. Considerem que aquest posicionament significaria la desaparició del PrC, perquè des del manifest fundacional l’actitud davant de les properes eleccions al Parlament ha estat un element central, i el fet que la candidatura unitària pensada inicialment no sigui possible no pot donar lloc a l’absència de posició política.

5. Les qüestions anteriors no es van debatre a la segona Assemblea General del PrC i es va acordar tractar-les en una Assemblea Extraordinària (AGE). En l’espai de temps que va des d’ara al dia de celebració d’aquesta assemblea extraordinària entenem que la coordinadora no pot prendre cap decisió important a aquest respecte, i, també, que els seus membres s’abstindran de fer declaracions públiques que puguin condicionar la presa d’acords en l’AGE. A més, les persones del PrC que acceptin formar part d’una candidatura el 27S abans de la decisió de l’Assemblea Extraordinària no podran ser membres de la coordinadora, per tal de no comprometre la imatge del moviment abans que aquest prengui una decisió a l’AGE.

6. Davant d’aquesta situació, fem una crida a consolidar Constituents per la independència rupturista i el canvi social. Els seus objectius són:

─ Elaborar un document, d’acord amb l’orientació general d’aquest manifest, i aportar-lo al debat preparatori de la propera Assemblea Extraordinària.

─ El document esmentat haurà de ser conegut per totes les assemblees del PrC amb temps suficient per ser debatut abans de l’Assemblea Extraordinària, prevista per al proper 14 de juny.

─ Treballar perquè aquest document, convenientment esmenat si escau, sigui adoptat pel conjunt del PrC.

Qualsevol persona del PrC que estigui d’acord amb aquests objectius pot donar suport a Constituents per la independència rupturista i el canvi social i participar en l’elaboració, difusió i defensa del document. Per fer-ho només cal inscriure’s al següent formulari:

https://docs.google.com/forms/d/1Wg8kP5dZ061bs22TUlqRM8dSzzxIqS9xxPq1G-7cRdQ/viewform

Constituents per la independència rupturista i el canvi social

Dijous 2 d’abril de 2015 (esborrany inicial) >> Dilluns 29 d’abril de 2015 (revisió final)