Crida per la independència rupturista i el canvi social

(descàrrega PDF)

Aquest manifest es va enviar oficialment a través de la llista del Grup Promotor del Procés Constituent per portar-ho a debat a totes les assemblees

Per què aquest manifest?

Moltes persones, més de 47.000, vàrem decidir adherir-nos al Procés Constituent de Catalunya (a partir d’ara PrC) just després d’haver llegit, i d’haver fet nostre, el Manifest fundacional de la Teresa Forcades i l’Arcadi Oliveres. D’aleshores ençà, hem anat treballant i pensant, des de les diferents assemblees en què s’ha anat estructurant el moviment, en com materialitzar les propostes que han de fer possible la construcció col·lectiva del model de país que volem i necessitem, i que  s’esbossaven en el Manifest.

Avui, però, després de més de dos anys de dedicació a les tasques del PrC, som molts els qui ens trobem en una situació de desconcert causada, en primer lloc, per haver constatat que la Coordinadora s’ha anat convertint en una mena de comissió política ─anant més enllà de la seva funció executiva─, des de la qual s’han anat dirigint els posicionaments polítics del PrC en detriment del paper protagonista que haurien de tenir les assemblees, i també pel canvi de rumb que el nou full de ruta ha introduït en el nostre moviment. Aquest nou full de ruta proposa endegar un procés constituent a Catalunya sense haver fet prèviament una declaració d’independència, i posposant aquesta decisió per prendre-la al final del procés. Això ens provoca encara més desconcert, atès que estem convençuts que sense independència no hi ha cap possibilitat de posar en marxa un procés que elabori una Constitució sobirana per a Catalunya, que no estigui sotmesa ni vinculada a cap altra de rang superior, i que no es vegi condicionada en el seu desenvolupament futur per decisions que puguin prendre instàncies jurídiques de fora de Catalunya considerades de rang superior (les de l’Estat espanyol) que la desvirtuïn o la limitin. Estem igualment convençuts del fet que sense independència no es podrà endegar cap pla de rescat ciutadà, ni es podran introduir els canvis socials rupturistes que contempla el nostre Manifest fundacional, ni es podrà plantejar en el futur cap debat, fonamentat en el respecte a la nostra llibertat i sobirania, sobre si volem o no federar-nos amb altres territoris (Països Catalans) o bé confederar-nos amb altres estats.

És per aquesta preocupació compartida que ens hem anat trobant i reunint un grup cada vegada més nombrós de membres del PrC, i que hem elaborat per consens aquest manifest. Ara us l’adrecem amb la intenció de donar-vos a conèixer el nostre posicionament i, alhora, per demanar-vos, si hi esteu d’acord, que doneu suport a Constituents per  la independència rupturista i el canvi social i hi participeu.

Què volem expressar amb el manifest?

1. A la segona Assemblea General del Procés Constituent (14/03/2015), un grup important de persones vam votar favorablement dues esmenes que, en síntesi, plantejaven:

─ Que el 27S se celebrin unes eleccions que cal que prenguin un caràcter plebiscitari i constituent, i que siguin considerades com una segona volta del 9N.

I que s’estableixin com a objectius centrals a aconseguir en aquestes eleccions que hi hagi una majoria de vots a favor de:

─ La independència de Catalunya i la proclamació de la República Catalana Independent.

─ L’obertura d’un procés constituent català rupturista, democràtic i participatiu.

─ L’aplicació immediata d’un pla de rescat ciutadà.

Aquesta posició va obtenir 96 vots a favor (37,5%), 124 contra (48,4%) i 36 abstencions (14%).

2. La diferència principal amb la posició que va resultar majoritària a l’Assemblea és que aquella no està d’acord en defensar explícitament la independència en les eleccions del 27S ni en què tinguin un caràcter plebiscitari.

Considerem que aquesta posició que posposa la independència, iniciada per la Coordinadora després del 9N, és una alteració important del full de ruta que hem seguit el PrC fins el 9N, on vàrem defensar i votar Sí-Sí, i que si s’acabés imposant faria inviable obrir realment un procés constituent, perquè sense l’acte de sobirania que representa la declaració d’independència no hi haurà trencament amb la legalitat espanyola i no serà possible posar en marxa un procés constituent que elabori una Constitució sobirana, ni donar resposta a la necessitat de canvis socials, polítics i econòmics, en profunditat, que reclama la gran majoria de la ciutadania, sigui o no sigui independentista.

3. En el Manifest fundacional del PrC, l’objectiu era la convocatòria d’un procés constituent per definir el model d’estat (volíem una República Catalana) i l’ordenació socioeconòmica (l’expressàvem en 10 punts). L’eina, “una candidatura unitària el més àmplia possible a les properes eleccions al Parlament”. Però fins ara no s’ha pogut avançar ni un pas en la seva construcció.

Fins a l’Assemblea General, l’única explicació lògica que trobàvem en la insistència en una candidatura que no defensés explícitament la independència, però sí un procés constituent català després del 27S, era que es tenia l’esperança que Podem ho acceptés. Cosa que no s’ha produït i que nosaltres considerem molt improbable.

Quan només havien passat dues setmanes de l’Assemblea General s’ha anunciat a la coordinadora en funcions que alguns dels seus membres més coneguts podrien anar a les llistes de Podem, que es prepara un document defensant que el PrC no s’ha de presentar a les eleccions del 27S ni donar suport a cap candidatura, i que totes les persones del moviment tenen llibertat per fer el que creguin més convenient. Considerem que, si això fos així, aquesta proposta seria un error polític de grans dimensions, comportaria una actitud poc respectuosa amb la democràcia, i que les seves conseqüències podrien dur a la desaparició del Procés Constituent.

4. Nosaltres plantegem que cal continuar posant els objectius fundacionals del PrC en el centre de la nostra activitat, i que ara les eines més adients per aconseguir-los són: defensar que el 27S sigui la segona volta del 9N, treballar perquè l’opció de la independència sigui majoritària, i construir el bloc més ampli possible que defensi l’aplicació immediata d’un pla de rescat ciutadà i l’inici d’un procés constituent rupturista, democràtic i popular.

Probablement, la candidatura que defensi aquest plantejament no serà tan àmpliament unitària com la què havíem proposat inicialment, però aquesta s’ha anat demostrant impossible. I en aquestes condicions el més adequat no és continuar insistint-hi, sinó reforçar l’opció que defensi uns objectius més propers, i en aquest sentit no veiem cap altra opció que s’identifiqui més amb els objectius del PrC que l’espai Per la ruptura.

Entenem que això es pot fer de tres maneres que, de menor a major intensitat, són:

Donant suport a aquell espai polític que coincideixi en els seus plantejaments amb els objectius fundacionals del PrC i amb l’ús de les eines adients per aconseguir-los. I per a nosaltres, tal com ja hem esmentat, és l’espai Per la ruptura.

Participant en la seva construcció a nivell de barris, pobles i ciutats.

Formant part de la llista electoral per al 27S.

Nosaltres defensem que el PrC hauria d’assumir els dos primers punts i mantenim obert el debat sobre el tercer (formar part o no de la llista electoral). L’Assemblea General Extraordinària és sobirana i hauria de decidir sobre els tres punts.

Per contra, no contemplem la possibilitat que el PrC no es pronunciï sobre què cal fer el 27S o que no doni cap tipus de suport a cap candidatura, o que es consideri que totes les opcions són igual de vàlides. Considerem que aquest posicionament significaria la desaparició del PrC, perquè des del manifest fundacional l’actitud davant de les properes eleccions al Parlament ha estat un element central, i el fet que la candidatura unitària pensada inicialment no sigui possible no pot donar lloc a l’absència de posició política.

5. Les qüestions anteriors no es van debatre a la segona Assemblea General del PrC i es va acordar tractar-les en una Assemblea Extraordinària (AGE). En l’espai de temps que va des d’ara al dia de celebració d’aquesta assemblea extraordinària entenem que la coordinadora no pot prendre cap decisió important a aquest respecte, i, també, que els seus membres s’abstindran de fer declaracions públiques que puguin condicionar la presa d’acords en l’AGE. A més, les persones del PrC que acceptin formar part d’una candidatura el 27S abans de la decisió de l’Assemblea Extraordinària no podran ser membres de la coordinadora, per tal de no comprometre la imatge del moviment abans que aquest prengui una decisió a l’AGE.

6. Davant d’aquesta situació, fem una crida a consolidar Constituents per la independència rupturista i el canvi social. Els seus objectius són:

─ Elaborar un document, d’acord amb l’orientació general d’aquest manifest, i aportar-lo al debat preparatori de la propera Assemblea Extraordinària.

─ El document esmentat haurà de ser conegut per totes les assemblees del PrC amb temps suficient per ser debatut abans de l’Assemblea Extraordinària, prevista per al proper 14 de juny.

─ Treballar perquè aquest document, convenientment esmenat si escau, sigui adoptat pel conjunt del PrC.

Qualsevol persona del PrC que estigui d’acord amb aquests objectius pot donar suport a Constituents per la independència rupturista i el canvi social i participar en l’elaboració, difusió i defensa del document. Per fer-ho només cal inscriure’s al següent formulari:

https://docs.google.com/forms/d/1Wg8kP5dZ061bs22TUlqRM8dSzzxIqS9xxPq1G-7cRdQ/viewform

Constituents per la independència rupturista i el canvi social

Dijous 2 d’abril de 2015 (esborrany inicial) >> Dilluns 29 d’abril de 2015 (revisió final)

11 respostes a “Crida per la independència rupturista i el canvi social

  1. Estem en un moment clau i irreversible pel que fa al rumb que ha de prendre el nostre país, estic del tot d”acord amb el contingut del manifest, però crec que ara el plantejament més eficaç seria el trencament amb el que sembla el corrent majoritari (124-96) de PrC i adherir-se a un moviment ja existent i amb els mateixos plantejaments ideològics, la Cup. Crec també que per desgràcia ara ės una pèrdua de temps intentar cambiar dinàmiques internes que el que fan es crear incerteses i ambigüitats davant l’objectiu. No he estat activa dins el moviment de Procés Constituent simplement hi he simpatittzat per això he dubtat d’enviar-vos la meva opinió, feu el que feu segur que serà correcte però la reflexió crec que ha de ser des d’on serà més coherent i efectiu treballar

    Liked by 2 people

  2. Quan Procés Constituent va aparèixer em vaig alegrar molt, però al cap de dos mesos em vaig entristir molt més.
    He estat pensant molt seriosament en donar-me de baixa però no ho he fet, tan sols per mantenir-me informat.
    Ànim i endavant!

    Liked by 1 person

  3. No me parece razonable, que enviéis con el logo del Procés Constituent, una propuesta, que aunque legítima, no se ha discutido en asamblea. Que pretendeis?, confundir?. Soy miembro activo de una asamblea y no me parece la mejor manera de llevar propuestas a los adheridos. No sé de que manera habéis conseguido mi correo pero no me parece ético el uso que habéis hecho de él.

    M'agrada

    1. Se ha puesto un aviso sobre este asunto al inicio del texto ya que lo sucedido no es cosa de los gestores de la página web. Esperamos que haya sido fruto de un malentendido y que se clarifique todo lo antes posible. Si se ha usado el mailing del Procés, se te ha enviado el correo sin que nadie haya accedido a tus datos. Saludos.

      M'agrada

  4. Efectivament, tot plegat sembla un motí intern. Estic d’acord amb els motius. Sóc dels que es va apuntar a PrC amb moltes il·lusions que es van veure frustades al cap de poc per la poca concreció sobre la independència. Però no sé com es pot constituir un moviment així dins de PrC. Estic d’acord amb la Marta que hi ha altres formacions polítiques que són un més bon suport a la independència de Catalunya: CUP i ERC, al meu entendre, són garantia suficient per engegar una revolució social amb la nova República Catalana.

    Liked by 1 person

  5. ho sento molt pero crec que hauriau d aclarir el que a pasat.
    Es una mala practica i fa mal a tothotom. crec que no arribarem llunny.
    la resta de persones del Proces ens ho mereixem. No es tant dificil de fer ho ha fet algu que te acces a tot el mailing, i als logos.
    Jo vaig ser a la assemblea general i no es va acordar aixo….
    heu jugat molt brut

    M'agrada

  6. Si una cosa m’agrada i admiro del Procés és la diversitat. En la diversitat està la riquesa i això és així en tots els àmbits del planeta. No sempre un pot estar orgullós de sentir-se part d’un grup de gent diferent que té una meta comuna que és la d’una societat justa, i no dic més justa, si no justa. No tothom és capaç de debatre, reunir-se i discutir temes tant delicats com el del camí per assolir-la. Caps diferents, amb experiències variades, prejudicis, pors i idees, es reuneixen en assemblees més o menys nombroses, la supervivència al dia a dia, els objectius llunyans i difosos i el no tenir una activitat clara i pràctica per fer (“digueu-me que he de fer i ho faré” ha estat el mandat de molts que han anat marxant) no ho posa fàcil. Quedem els que quedem, som els que som, però hem fet camí bé sigui en l’àmbit social o en el personal.

    La gran qüestió i el gran debat ara és el camí. La independència no ha estat mai apartada dels principis del PC, jo mai no ho he sentit així. Malgrat tot, certs membres actius del PC senten, des de fa temps la necessitat de debatre el tema, per ells l’assemblea general, que va consistir en una tirallonga inacabable d’emenes per rebutjar o aprovar no va ser prou. Aquets mena de pausa per prendre una decisió sobre com afrontar el futur inquieta a molts. A l’últim promotor del passat dissabte 25 es va fixar la data de la propera assemblea extraordinària, allà és on haurem de debatre, i es va acordar esperar al següent promotor per reunir i fer públic el corrent crític que el dia 29, com una bomba, va esclatar de la pitjor de les maneres.

    El que diré ara és la meva opinió i el que penso del que ha passat. Opinaré i ho faré respecte els que han enviat aquest document de la forma més destructiva possible, i atenció, no ho estic acusant els adherits al manifest. És legítim i és sa tenir opinions diferents i fer-les paleses adherint-se a un manifest, és perfectament lícit i raonable. El que avui ha passat amb aquest correu fraudulent no té nom. Va en contra de el propi tarannà democràtic del PC, es fa amb nocturnitat i traïdoria, sense signar i fent-lo passar com una informació més, consensuada pel procés. A qui beneficia això? Per que hi ha tanta pressa? Accelera això el debat o just el contrari? En aquest moment aquesta actitud covarda i malintencionada només pot fer mal a la pròpia proposta, als companys adherits (molts d’ells seran assenyalats sense culpa) i a al cor de tots aquells que com jo sentim que la diversitat ens fa rics. I tot plegat no va sol.

    Hi ha coses que no s’han fet bé, d’això n’estic segura. Però el foc últimament s’ha atiat amb el rumors i la por, una mica també amb el disgust per sentir que en alguns moments ha faltat transparència (no ho discuteixo). Rumors, por a abandonar el camí de la independència, por a l’aparició de noves formacions polítiques que guanyen terreny i que no es miren amb cautela si no amb desconfiança…I de cop arriba això. Al final una no sap si els rumors i la necessitat d’incitació al rumor i el malestar ha estat provocat amb tota la mala intenció per allò del remenar la merda a veure que surt. I al final va, ja perdonareu l’expressió, i uns pirates de baixa estofa llencen una bomba la mar de democràtica. Quin debat més constructiu, si senyor! I acabo pensant que n’hi ha que no estan d’acord i prefereixen “morir matant” enlloc d’esperar a discutir o fotre el camp allà on se sentin més còmodes.

    M'agrada

  7. Ara del que es tracta és de sumar per a MULTIPLICAR, pas dividir.

    La meva ESPERANÇA, ara, és que des de l’ANC sàpiguen bastir una llista “civil” ÚNICA, on TOTHOM s’hi senti representat, des de CDC i ERC, i la CUP, evidentment, però també PC (PrC), i tots els independentistes que han anat quedant pel camí tant d’UDC com del PSC, ICV-EuA, Solidaritat..

    Crec que ara és el que toca, lo que està en joc. Posem-li fàcil entre tots a l’ANC. Siguem MAGNÀNIMS.

    Personalment porto molts anys, tota la meva vida, bategant per un Món millor, just, sostenible, humà.. Segur hi haurà moltes altres molt bones ocasions per a postular els nostres somnis.. El Món dóna toms..

    Que l’ànsia ara no ens traïcioni: EL TEMPS ÉS NOSTRE!¡!

    M'agrada

  8. Esteu creant confusió i useu males arts. Esteu dificultant la confluencia. Reflexioneu i recordeu els objectius inicials que compartim i volem assolir. Els que sou de CUP cal que poseu a debat el valor de treballar conjuntats i no com aneu fent actualment d’anar a “la vostra” inclús en temes socials en alguns municipis.

    M'agrada

  9. Progres,quan heu vist que lo de la independencia anava en serio us heu cagat.quedeu-vos a l’ asil o millor aneu a CSQP.viviu de batalletes de quan la transició,els grissos,etc.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s